La història d’amor de la Mireia i l’Edu va començar amb una mirada i es va consolidar amb un viatge a Austràlia. Va ser un amor a primera vista, en el qual el destí hi va fer la seva màgia.
Es van conèixer una nit de festa en una famosa sala de Barcelona. Després d’aquella nit, van començar a quedar amb molta freqüència. Tot era molt intens, “m’encantes” era la paraula que més es deien en cadascuna d’aquestes trobades. Tenien llargues converses sobre com veien la vida, els seus somnis, les seves metes. En una d’aquestes xerrades van veure que Austràlia era un viatge que els dos tenien en ment, però llavors el planejaven per separat.
Al cap de poc d’aquella conversa, l’Edu va marxar de viatge durant un mes, un mes en què s’anaven a distanciar irremediablement. Llavors la Mireia, per què l’Edu se’n recordés d’ella durant el viatge, va decidir regalar-li una llibreta en la que li va escriure:
“Ja que em vas dir que tenies ganes d’escriure i estarem un temps sense veure’ns, almenys volia que quan ho fessis te n’enrecordis de mi”.
Després d’aquella frase li va recordar tots els moments bonics, peculiars i graciosos que havien viscut junts des de que es van conèixer fins a aquell dia.
Aquell detall va calar fort en el cor de l’Edu, així que mentre feia el seu viatge va decidir retornar-li el regal explicant-li la seva versió de l’origen d’aquesta bonica història. En aquest viatge també va aprofitar per enviarli una postal, la qual va arribar sense sobre i un dia en què tota la família de la Mireia era present. Ella no sabia on ficar-se, però rebre-la li va encantar.
El viatge a Austràlia es va acabar fent, però no com ells tenien previst i és que, una vegada més, el destí va fer de les seves per què aquesta parella continués visquent moments especials junts. L’amiga de la Mireia, amb la qual al principi anava a fer aquest viatge, no veia clar que fos el moment d’endinsar-se en aquella aventura, així que l’Edu li va proposar de ferlo junts, sense cap mena de compromís, perquè ella no es quedés sense viure aquella experiència.
A les setmanes, la Mireia es va apuntar al típic concurs de Facebook en el qual sortejaven un viatge d’anada i tornada a Auatràlia: allotjament, classes, d’anglès, classes de surf… A que no us imagineu qui va guanyar el sorteig? Es clar! La Mireia! I això no es la millor part, el vol sortia el 14 de Febrer. El destí seguia fent de les seves.
Una vegada junts a l’aeroport, en una de les llargues esperes per a embarcar, l’Edu li va explicar a la Mireia que estava molt feliç de fer aquest viatge a Austràlia, fins i tot li va ensenyar un missatge d’àudio que li havia enviat a un amic explicant-li com de content estava sense recordar que al final del missatge l’Edu li deia al seu amic: “Té pinta que d’aquesta torno casat”. Imagineu-vos la cara que se li va quedar a l’Edu en escoltar les seves pròpies paraules davant de la Mireia.
Només d’arribar a la seva destinació, es van fer la seva primera foto del viatge en un cartell de “Welcome to Australia” que va ser vista pels amics i la família. En arribar a l’hotel es van dir per primera vegada T´ESTIMO, així que podríem dir que aquell àudio, aquella foto i aquell t´estimo, van ser el començament de la seva relació.
Va passar el temps, la relació anava “viento en popa” i, encara que cap dels dos s’havia plantejat mai casar-se o almenys fer-ho de la manera tradicional, un 21 de juliol, el dia de l’aniversari de la Mireia, l’Edu va decidir fer el pas i demanar-li matrimoni. La història d’aquesta parella és tan romàntica i especial que la proposta de matrimoni no podia ser-ho menys.
L’Edu li va dir que preparés una maleta amb els seus vestits més bonics i que agafés el passaport, que la passaria a buscar en acabar de treballar i marxarien de viatge a una destinació sorpresa. Van començar el seu viatge amb cotxe cap al nord per la costa, amb l’única pista d’una capsa de galetes en les quals posava “princesa”. Davant totes les preguntes que la Mireia anava fent durant el trajecte, l’Edu li va confessar que aquesta nit anaven a dormir a França i que el passaport era només per despistar-la. Per la ment de la Mireia, i pel xat de grup amb les seves amigues, van passar milers de possibilitats. França i aquelles galetes a totes els portava a pensar que se n’anaven a Disneyland Paris, però la Mireia sabia que cap dels dos eren molt fanàtics de Disney, per la qual cosa encara anava més perduda.
Quan quedava poc trajecte per a arribar al seu destí, l’Edu li va tapar els ulls a Mireia, va aparcar, la va agafar de la mà per baixar del cotxe i, quan tot estava llest, li va treure la bena dels ulls i li va dir: “Tota princesa necessita el seu castell”. Encara en xoc, la Mireia va mirar al seu voltant i va veure que eren al Castell de Montpellier. Van sopar en un restaurant súper romàntic per celebrar l’aniversari de la Mireia i van passar una vetllada meravellosa. En arribar al castell, a l’habitació sonava la seva cançó preferida, el terra estava replet de pètals i els llençols tenien dibuixos de cors. Quan la Mireia va abraçar a l’Edu, va notar que el seu cor palpitava a mil per hora i de cop, sense ella esperar-ho ell li va preguntar: Et vols casar amb mi?. Ella no s’ho podia creure, l’Edu era un romàntic empedernit, i només li va sortir dir-li un fort SIII!! Per a tots dos va resultar inevitable controlar les llàgrimes de felicitat.
Van començar els preparatius de l’esperat casament. Tots dos tenien clar que no volien un casament tradicional, per la qual cosa van decidir a “celebrar un fiestón al Mas del Mar” a Sant Pere Pescador amb 110 amics. La idea els va sorgir d’una festa a la qual van assistir anys enrere a la qual només hi podies accedir sota dues premisses: conèixer a algú de la festa i anar a donar-ho tot. Tenen tans bons records que van pensar que seria el lloc ideal per a celebrar el seu original casament.
Una vegada triat el lloc, van començar a contactar amb els diferents proveïdors amb l’ajuda de l’aplicació de bodas.net. Des que van tenir el primer contacte amb Sonia, la responsable del nostre càtering, van sentir que hi havia molt bon feeling. El tracte tan pròxim, sentir-se entesos pel nostre equip i totes les idees que la Sonia els va anar donant, els va fer decidir-se per comptar amb nosaltres per al seu gran dia, i nosaltres encantats de formar part d’aquesta bonica història.
Per a seguir en la línia de fer-ho tot a la seva manera, en lloc de triar un menú predissenyat, van decidir triar el que més els agradava de cadascuna de les opcions, seleccionar els extres que més s’adaptaven al que tenien al cap i van dissenyar el seu propi menú.
Una vegada van gaudir de la prova del menú que havien triat, era el moment d’acabar de dissenyar el menú del seu gran dia. Després de degustar els plats que el nostre equip va cuinar per a ells i tastar els vins i caves, es van reunir amb la Sonia per a acabar de concretar-ho tot i van sortir amb les idees clares, un somriure i les panxes ben plenes.
Va arribar en dia tan esperat. La cerimònia va ser molt emotiva, plena de paraules d’amor dels seus amics, es va crear un ambient molt pur i molt bonic en el qual tots els convidats van acabar molt emocionats plorant d’amor i felicitat. Quan es van dir el “si vull” i es van poder eixugar les llàgrimes, va començar la festa.
Van inaugurar el seu aperitiu en format còctel amb una copa de cava, seguit d’uns aperitius boníssims: piruleta de foie i xocolata blanca, gaspatxo de remolatxa i cranc reial, hummus d’albergínia i tofu, tac mexicà de presa ibèrica, carpaccio de tonyina entre molts altres, tots ells deliciosos.
Durant l’aperitiu, van haver-hi diverses temàtiques, escollides pels nuvis. Entre ells hi havia la nostra taula tradicional, en la qual la Mireia i l’Edu es van decidir per pops amb ceba, ànec amb pera amb salsa de foie i suquet de rap i llagostins. Per a culminar aquests saborosos plats, van gaudir d’una de les nostres postres estrella: el nostre Ferrero de xocolata i canyella.
Organitzar unes noces sempre és un camí complicat, amb molt d’estrès i nervis, sobretot quan s’acosta la data. Per la Mireia i per a l’Edu, haver comptat amb nosaltres per al seu casament va ser tot un encert per la connexió que es va crear des del principi amb la Sonia, la dedicació de tot el nostre equip en un dia tan important per a ells, i el més important i pel que més treballem des del nostre servei de càtering, per ser capaços de personalitzar cadascun dels detalls tant en la decoració com en el menjar que tant l’Edu com la Mireia desitjaven.
Gràcies per deixar-nos formar part de la vostra història, tant de bo sigueu tan feliços sempre, com ho vau ser aquell dia.
