Avui us volem explicar la història d’amor de l’Elena i en Josep.
Una història d’amor que va començar compartint la seva afició, i que és el seu estil de vida, el motor, en concret les motos.
Tot va començar quan, l’Elena, es va ajuntar amb un grup de motos que varen organitzar una sortida per veure el “Rally de la Baja Aragon a Teruel “, on va coincidir per primer cop amb en Josep, i de mica en mica es van anar coneixent més i millor.
L’Elena, tenia gats, i el més important per ella, era que la persona que estigues al seu costat també fos amants dels gats, i en Josep, també complia aquest requisit indispensable per ella, també tenia un gat.
Conforme l’Elena i en Josep s’anaven trobant, es van adonar, que compartien moltes aficions i també l’estil de vida d’un i de l’altre. Entre sortides de motos amb amics, quedar per anar a veure competicions de cotxes, càmpings i anar en autocaravana, va sorgir l’amor i va anar fiançant la relació fins al punt que en Josep li va demanar la mà a l’Elena.
En Josep, li va demanar la mà a l’Elena per sorpresa, ella li havia comentat algun cop que li agradaria casar-se amb ell, fins que un dia, quan l’Elena va tornar a casa de la feina, en Josep l’estava esperant, i li va dir, “Això és per a tu” amb l’anell a la mà, i l’Elena no va dubtar en dir-li que sí.
El més emotiu encara estava per venir, perquè l’Elena, anava darrere d’una moto des de feia temps i que ja havia adquirit en un concessionari, però encara no li havien entregat, i en Josep, va organitzar tot perquè aquell mateix dia li entreguessin la moto a l’Elena. En Josep, va agafar l’Elena, i li va dir, que anirien a un lloc, i ella no sabia on era, pel seu cap varen passar mil i una possibilitats. Quan varen sortir de casa, i a mesura que s’anaven apropant al concessionari, ella es va començar a adonar d’on anaven, i tota l’emoció, que tenia dins d’ella, va començar a explotar, il·lusió, alegria, nervis… Quan varen arribar al concessionari, i l’Elena, va veure la seva moto nova, llavors sí que varen acabar d’explotar totes les emocions que tenia a dins. Per ella, va ser un dels dies més emblemàtics de la seva vida, no només per què en Josep li va demanar la mà, sinó que va poder tenir la seva moto nova, per poder compartir encara més moments i sentiments amb la seva parella, en Josep.
Des d’aquell emblemàtic dia, varen començar a organitzar el seu casament, buscaven un espai molt concret, on els dos se sentissin identificats, per això, varen utilitzar el portal de bodas.net. Buscaven un espai obert, amb natura i una masia o semblant, i si fos després d’una carretera de corbes, encara millor, per què així podrien anar amb les seves motos a veure l’espai i gaudir de la seva afició junts. Amb tot aquests requisits la finca de Mas Can Ferrer, era l’espai que més s’ajustava al que buscaven, i varen decidir anar a veure la finca, on en Toni, propietari de Mas Can Ferrer, els hi va fer una visita guiada per totes les instal·lacions. Quan l’Elena i en Josep, van acabar la visita, ho tenien clar, volien casar-se allà, no només per les instal·lacions, que era el que ells volien, sinó també pel tracte que els hi va donar en Toni, que va acabar de donar-los la confiança, per voler casar-se a Mas Can Ferrer.
Un cop, l’Elena i en Josep, tenien clar on es volien casar, varen començar a organitzar el casament i els seus preparatius. Com són molt previsors, no varen tenir malts de caps d’última hora.
Ara, els hi tocava escollir la segona cosa més complicada d’un casament després de l’espai, el càtering. Com la visita amb en Toni, va ser tan cordial i agradable, van decidir demanar-li una recomanació, si ell hagués d’organitzar un esdeveniment a la seua finca, ¿quin càtering escolliria? I, no va dubtar en recomanar-los “El Càtering Montserrat”.
En Josep i l’Elena ho tenien clar, volien contactar amb el Càtering Montserrat, i així ho van fer, on la Sonia, responsable i encarregada del càtering els va atendre. Varen fer un primer contacte per mail, i després una trucada telefònica. Quan varen parlar amb Sonia, tenien clar que volien saber encara més del Càtering Montserrat, i van quedar per fer una visita presencial. Ells, com són de la zona de Barcelona, i el Càtering Montserrat està a Castelló d’Empúries, la Sonia no va dubtar en agafar un AVE, i anar a Barcelona, per fer la visita allà, perquè en Josep i l’Elena no s’haguessin de desplaçar.
La visita, va ser a l’estació de Sants, en concret a la cafeteria, per què no tenien un altre lloc alternatiu on fer-la, i aquest acte d’implicació i de desplaçament, va fer que en Josep i l’Elena, confiessin encara més en Sonia, i en el Càtering. Després de la visita amb la Sonia, on els i va explicar totes les opcions de menú i possibilitats que disposa el càtering, van quedar encantats, i volien que fos el càtering del seu casament, però, encara faltava la prova de menú per acabar de tancar els preparatius del casament, que era molt important per l’Elena i en Josep.
Després d’organitzar el dia per fer la prova de menú, amb els seus familiars i amb el càtering, es va realitzar en el Restaurant Bocam de Figueres, un dels restaurants que és propietari, i està adaptat per fer proves de menú, fora de la seva carta habitual.
L’Elena i en Josep, tenien moltes ganes de fer la prova de menú, i que tot surtis bé, ja que hi havien establer una molt bona relació amb Sonia, i així va ocórrer. Els nuvis i els seus familiars, es van desplaçar fins a Figueres, al restaurant Bocam, i van dur a terme la prova de menú, que els va sorprendre gratament, en ells i els seus familiars, i així, van acabar de prendre la decisió, de confiar en el Càtering Montserrat, per un dels dies més emblemàtics i importants de la seva vida.
Un cop ja tenien l’espai, i el càtering concretat, faltaven tancar el Dj i el fotògraf, que ja els tenien fixats gràcies a les Xarxes Socials, i ja tenien clar que ells volien aquests professionals en el dia del seu casament.
Durant el procés d’organització del seu casament, Sonia, va ser la seva consellera per la presa de totes les decisions, un fet clau, perquè el desenvolupament del seu casament fos el millor possible.
Quan varen arribar a aquest punt, quan faltaven pocs mesos, pel seu casament, va esclatar la pandèmia, que tant ens ha afectat a tots.
Al principi, en Josep i l’Elena, tenien molts de dubtes, per culpa de la pandèmia, el principal dubte que tenien, era si podrien ajornar el casament, i tant en Toni, com la Sonia, els hi van donar la possibilitat, sense cap mena de cost, d’ajornar 1 any el seu casament. En veure aquest acte de bondat i professionalitat, els hi va sorgir una sensació de tranquil·litat, en veure quins professionals del sector, havien escollit per realitzar el seu casament.
Durant tots aquest temps extra, que van tenir l’Elena i en Josep, van poder fer tots els detalls que volien que fossin presents el dia del seu casament.
En aquest temps, Sonia, va continuar organitzant el casament, preocupant-se pels nuvis, preparant els menús per al·lèrgics, i intolerants, i concretant detalls amb els professionals que hi participaven el dia del casament.
I, després de tot l’enrenou de la pandèmia, i un any després, quedava només 1 setmana pel dia del casament.
L’Elena i en Josep, una setmana abans, estaven pletòrics, perquè s’estava apropant el dia del casament, però encara no havien aflorat els nervis previs a l’acte, que van començar, a florir, a mesura que quedaven menys dies, i que el dia del casament, van explotar.
Va arribar el gran dia, el dia del casament, el dia que havien estat esperant un any més del que tenien planejat, per fi, era 4 de juliol de 2021. Durant tota la setmana prèvia tant els nuvis com els professionals van estar controlant la previsió meteorològica, que tota apuntava que fos un dia espectacular, pero, el mateix dia, va canviar la previsió, va sorgir una petita possibilitat de pluja en la cerimònia, i això, va generar molts de dubtes, tant a Josep com a l’Elena, però en Toni, que coneix molt bé la zona, i els va explicar que aquest fet meteorològic és habitual a la zona, i que no s’havien de preocupar per a aquesta possibilitat perquè no acabaria passant. I així va ser.
Va ser un casament molt romàntic i enfocat en les seves aficions, ells tenien clar que el seu casament havia d’estar enfocat a la seva passió, que era el món del motor, i que les seves motos, havien de tenir un paper clau en aquest.
En la cerimònia, van estar present les motos, al seu costat en l’altar. També, va haver-hi un record en la decoració del sitting, amb bidons d’oli i banderes del seu pilot preferit. El nom de les taules eren els circuits, on la competició de motos de MotoGP, participaven o havien participat. També, varen encarregar a una empresa dedicada, una miniatura de cada circuit en fusta, per a col·locar-la com a nom de taula, en el moment del convit.
El casament, es va desenvolupar tal com ells volien i havien desitjat. Els treballadors de Mas Can Ferrer, i Sonia de Càtering Montserrat, varen ser figures claus pel desenvolupament del casament.
L’endemà del casament, en Josep i l’Elena recordaven moments del seu casament, i opinions dels convidats. Les opinions que més es repetien era sobre el menjar, “Que bo!”, “El menjar és espectacular”,” Quin lloc més maco”, “Que bé m’ho estic passant”, “El millor casament en el qual he estat!”. Totes les opinions dels convidats eren positives, i això, els feia estar encara més feliços, perquè els seus convidats, havien gaudit d’aquest dia tan important per ells.
En resum, en Josep i l’Elena, varen gaudir del casament que havien desitjat. Tot gràcies als professionals que varen participar en el seu casament.
Gràcies per deixar-nos formar part de la vostra història, tant de bo sigueu tan feliços sempre, com ho vau ser aquell dia.
